bandera

bandera
Castellano

dilluns, 31 d’octubre del 2011

1. Introducció

 

  Durant els tres anys de la guerra civil espanyola (1936-1939) i els primers de postguerra, les obligades separacions entre combatents o presoners i les seves famílies van provocar un enorme volum de correspondència. El correu era el seu únic mitjà de comunicació. Els textos d’aquesta correspondència tenen interès perquè ens aporten informació sobre la realitat social i les vivències dels espanyols en aquest període. Per això s’han publicat diversos llibres amb transcripcions de cartes de soldats o presoners (exemples: Madrina de guerra: Cartas desde el frente  de C.Ortiz  Ya sabes mi paradero: La guerra civil a través de las cartas de los que la vivieron  de J.Cervera). Però les transcripcions dels textos solament ens mostren una part de la realitat, ja que es perd l’aspecte visual.  La grafia, l’ortografia, el tipus de suport emprat, el color de la tinta, les marques de la censura, els segells, etc, constitueixen amb freqüència elements importants d’informació i emocionals, de la comunicació postal en temps de guerra.

  La vida quotidiana durant aquests anys, estava inundada d’eslògans, consignes i missatges visuals. Els carrers es van omplir de cartells, pasquins o pintades, i en la correspondència s’utilitzaven targetes postals amb motius polítics o militars, adhesius, segells benèfics o de propaganda política, s’escrivien o estampillaven eslògans, s’adornaven sobres amb il•lustracions manuals, etc. Aquest tipus de material és molt poc conegut malgrat estar carregat de rastres que ens ajuden a apropar-nos a la realitat d’aquest tràgic període del nostre recent passat. Aquí mostrarem més de dues-centes imatges d’aquests rastres postals i d’alguns textos habituals en la correspondència d’aquells moments. Amb tot això podrem sentir més vivament la solitud del soldat al front, el culte al “jefe”, la combinació de la religió amb el feixisme, la censura i com s’evitava, l’orgull dels vencedors, la humiliació dels vençuts, l’escassetat, el dramàtic comiat davant d’immediat afusellament. Animem al lector a observar i descobrir els rastres, a “llegir” amb detall les imatges.


Següent capítol:
Escriure i rebre cartes: Necessitat bàsica

Veure l'índex.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

gràcies per recordar. necessitem més memòria d'aquest tipus.

Carlos Rodríguez Perisé ha dit...

Gracies per compartir aquestes histories, és una bona forma de fer que no s'oblidin, per aquest motiu jo també he escanejat i transcrit les postals que va enviar el meu avi des de la presó a la seva famila. Aquest és el link per si t'interesa més material: http://lapunxa.blogspot.com.es