bandera

bandera
Castellano

divendres, 28 d’octubre del 2011

13. Estampilles per tot arreu



   Tradicionalment, les superfícies postals arriben a la seva destinació portant marques deixades per “segells de goma”, estampilles, dels serveis de correus. Però durant la guerra civil apareixen estampilles per tot arreu; la del servei de correus de sortida, la del d'arribada, la de la censura del lloc de sortida i el de l'arribada, la de la institució del remitent (presó, hospital, unitat, etc.) A més a més, a la zona nacional es va generalitzar l'utilització d'estampilles de propaganda "patriòtica". Escriure a mà repetidament els víctors habituals era pesat, pel que resultava més còmode utilitzar estampilles ad-hoc. Eren una versió industrialitzada dels eslògans escrits a mà. Quan el volum de correspondència a enviar era elevat, com per exemple en el cas de molts comerços o empreses, si no es disposava de targetes o sobres amb impressions patriòtiques, s’utilitzaven estampilles. De vegades aquestes estampilles de propaganda no eren estampades pel remitent, sinó pels censors que no es limitaven a deixar la freda marca estampillada de la censura sinó que hi afegien patriotisme per mitjà d'eslògans.






   Es van fer molt populars les estampilles que reproduïen el rostre del Caudillo i afegien els "Saludo", "Viva" i "Arriba" de rigor. Els primers mesos de postguerra aquestes estampilles es venien en grans quantitats, però el 1942 encara tenien bon mercat. Els centenars de milers d'estampilles que es van fabricar eren sempre variants d'uns pocs models bàsics.
El limitadíssim repertori d'eslògans que apareix a les estampilles és el mateix que el de l'escriptura manual, dels segells, de les targetes i els sobres. Era una constant reiteració dels eslògans produïts pel Servei Nacional de Propaganda.




   Les empreses dedicades a la fabricació d'estampilles tenien molta feina en aquells anys. Veiem aquí dos catàlegs. El de l'esquerra mostra estampilles i adhesius d'una empresa de Vitòria, editat en els primers mesos de la guerra, abans de la unificació de Falange amb els Requetés i de la proclamació de Franco com Generalísimo i cap del nou Estat (abril 37). El de la dreta ofereix “articles de màxima actualitat”: cartells patriòtics, crucifixos per a escoles, distintius patriòtics, estampilles i adhesius.



Capítol següent:  Mancava de tot

Veure l'índex