bandera

bandera
Castellano

divendres, 28 d’octubre del 2011

12. Grafits postals



   Mentre que els segells “polititzats” i les targetes o sobres amb il•lustracions polítiques van ser molt abundants a les dues zones, l'escriptura manual i l'estampillat d'eslògans de propaganda va ser un fenomen pràcticament exclusiu de la zona nacional.

   Quan algú enviava una carta o una targeta, sabia que podia passar per moltes mans i que passaria per la censura que la miraria amb ulls inquisidors. I això va ser així fins ben entrats els anys quaranta. S'havia doncs que manifestar per tots els mitjans possibles que no s’era "desafecto al Movimiento Nacional", més encara si el destinatari era una persona de filiació política desconeguda (ex: correspondència comercial) o un organisme oficial, o el remitent estava a la presó o era candidat a estar-ho. Per això quan no es disposava de targetes o sobres patriòtics que portessin ja els eslògans adequats, s'escrivien a mà o per mitjà d'estampilles de cautxú que es venien amb aquest fi.

   Amb freqüència, els eslògans s'adaptaven a les característiques del destinatari. Així en cartes dirigides a Alemanya o Itàlia era molt adequat donar vives a Hitler o Mussolini. Si la carta anava dirigida a un sacerdot no era mala idea donar vives a la Verge del Pilar. Si anava dirigida a la filla del Caudillo era apropiat donar vives a Carmen Franco, etc. Ja hem vist alguns exemples de tot això.

   El més freqüent, el que gairebé s'havia convertit en un formalisme estàndard, era grafiar dos eslògans; “Arriba España” (o “Viva España”) i “Saludo a Franco” (o “Viva Franco”), però com ja hem anat veient en capítols anteriors el repertori era molt variat


   Un bon nombre dels sobres i targetes que mostrem aquí estan dirigits a prefectures de policia, alcaldies, etc. llocs als quals en aquests moments arribava gran quantitat de correspondència, molta des de les presons i camps de concentració, amb súpliques, denúncies, recerca d'avals, humiliacions... Imaginis a un pres, un vençut, escrivint al sobre “Año de la Victoria” o “Viva el Generalísimo Franco”.

Capçalera de carta d'un presoner des d'un Batalló Disciplinari de Treballadors.

  
Observis el segell de l'Ajuntament de Barcelona sobre el qual es va imprimir la data de l'entrada dels nacionals
a Barcelona i el “purificador” Arriba España.




 
   Segurament els entusiasmes reals o ficticis d'alguns remitents no quedaven suficientment manifestats pels eslògans impresos a les targetes patriòtiques i els complementaven manualment. Algunes vegades, portats per les seves passions polítiques o literàries sortien de la rutina establerta escrivint coses com les que veiem en algunes de les següents imatges.



Per emfatitzar els víctors, es posaven punts d'exclamació, com ja hem vist. Però de vegades els donaven formes corbes
o s'acompanyava d'alguna petita il•lustració, com el feix de fletxes.



   El franquisme, imitant al feixisme italià, va intentar instaurar la seva pròpia era i així es podien llegir coses com “any I de l'Era Blava i 1937 de la de Crist”. El de l'Era Blava no va tenir molt èxit però si que ho va tenir la qualificació de 1er, II o III Any Triomfal i la d'Any de la Victòria.
   En datar un document, especialment la correspondència, se solia afegir un d'aquests retòrics qualificatius. Eren tan habituals que fins i tot hi havia estampilles específiques. En la seva escriptura manual es va arribar a adoptar abreviatures extremes com per exemple A. de la V. o III. T.
.


 



   A la correspondència republicana, la propaganda política i bèl•lica es feia per mitjà de postals il•lustrades, segells locals, benèfics o vinyetes. Però és raríssim trobar eslògans escrits a mà o estampillats. L'única escriptura habitual amb algun caire “polític” en la superfície dels sobres o de les targetes, eren els termes “camarada”, “company” i “salut”. Però a les cartes que anaven dirigides a companys de partit, sindicat, etc., era freqüent emprar fórmules més elaborades, com pot veure's en els exemples següents.


El “Visca el proletariat internacional” o el “Visca la Revolució” escrits a mà a la superfície dels enviaments
postals com veiem aquí, són casos raríssims.




   Aquells combatents i reclusos que tenien alguna facilitat pel dibuix, incloïen en les cartes dibuixos de paisatges, caricatures, etc. En alguns casos els dibuixos es feien decorant el propi sobre o targeta postal.







En aquest cas, el dibuix està en el sobre i ocupa tot el frontal. El remitent, integrant dels Fletxes Negres, va dibuixar aquest emblema (amb el típic lema feixista “Agredir per vèncer”) amb el nom i l'adreça de la joveneta destinatària (padrina de guerra?) . Era abril de 1939. Just acabava la guerra i per fi tenia temps per demostrar les seves habilitats. Òbviament ningú va voler embrutar amb estampillats tan acurat treball.












 
El reclús remitent d'aquests dos sobres, tenia el costum d’il•lustrar profusament els sobres que enviava a la seva esposa .
Observis el lema-crit “Glória a los caidos”, sense especificar quins...Els vencedors l’ utilitzaven gairebé sempre acompanyat de “por Dios y por España”.









En el bàndol republicà també es feien dibuixos en cartes i targetes. Al dors d'aquest sobre il•lustrat a mà, s'hi va enganxar un adhesiu de propaganda de l'esperanto. A la zona republicana, molt especialment entre els anarquistes, hi havia molt interès per l'esperanto però a la zona nacional era perseguit.














Capítol següent:
Estampilles per tot arreu

Veure l'índex.