La censura de la correspondència s’aplicava en tots dos bàndols de forma generalitzada, encara que en el Nacional era més sistemàtica i organitzada. I després de la guerra va continuar uns quants anys més. En bona part de les figures que mostrem en aquest bloc es poden apreciar les estampilles de la censura.
Tant durant la guerra com en la postguerra, es feia servir amb major freqüència la targeta postal que el sobre. Una de les raons era l’escassetat de paper, però una altra era el facilitar el treball a la censura. Així els censors tenien menys text que llegir i no havien d’obrir sobres. Si s’enviaven sobres, es recomanava que es deixessin oberts. Si els censors havien d’obrir-lo, el tancaven amb una tira de paper engomat.
Tant durant la guerra com en la postguerra, es feia servir amb major freqüència la targeta postal que el sobre. Una de les raons era l’escassetat de paper, però una altra era el facilitar el treball a la censura. Així els censors tenien menys text que llegir i no havien d’obrir sobres. Si s’enviaven sobres, es recomanava que es deixessin oberts. Si els censors havien d’obrir-lo, el tancaven amb una tira de paper engomat.
Burlar la censura requeria enginy i atreviment. En aquest exemple, veiem un dibuix enviat per un presoner a la seva família, dins d’una carta. L’autor va aprofitar que el censor no entenia el català (llengua que per descomptat estava prohibida en la correspondència dels presos) per manifestar alguna cosa així “Aquí més que gana passem fam”. La paraula “fam” es forma amb la lletra F de la samarreta del primer corredor i amb l’ham (AM) de la del segon. L’ham pot semblar simplement una “J”. Les lletres FJ podrien semblar “Falanges Juveniles” o “Frente de Juventudes”. Possiblement es tractava només d’un joc jeroglífic atrevit, potser un tempteig, doncs la gana no era cap secret (no és rar trobar en la correspondència a les famílies peticions de pa).
Una forma habitual d'evitar la censura era escriure en papers molt petits i introduir-los a les costures de la roba que s'enviava a l'exterior a ser rentada o reparada, o a un cinturó, etc. En aquest exemple, la nota (escrita en català) és d'un paper finíssim de 5 cm d'ample.
Un altra tècnica freqüent era escriure amb llimona, que es feia visible amb calor. En aquest exemple es va escriure, des de la presó, una postal amb tinta normal, visible, però entre les línies visibles es va escriure amb llimona. En aquestes línies ocultes es parla de “librarse de las manos de estos canallas” “lo peor del mundo”.
Els combatents tenien prohibit, a la seva correspondència, parlar de les operacions bèl•liques. A la zona nacional aquesta norma es respectava molt més que a la republicana.
Capítol següent:
"Por el Imperio hacia Dios": Falange i Nacional-Catolicisme
Veure l'index.
Veure l'index.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada