bandera

bandera
Castellano

divendres, 28 d’octubre del 2011

14. Mancava de tot


  
   En capítols anteriors ja hem vist com la mancança de segells obligava a utilitzar segells benèfics o locals, segells republicans en zona nacional o simplement a enviar la correspondència sense franquejar. En ambdues zones, l'escassesa generalitzada portava a utilitzar papers de molt baixa qualitat, aprofitar sobres girant-los a l'inrevés, etc.

 Targeta patriòtica i sobre nacional “de dol”, tots dos de 1937, franquejats amb mig segell republicà.
  



Dues targetes postals, una de cada zona, confeccionades
a mà amb trossos de cartró.




Dalt: Sobre confeccionat a mà aprofitant paper usat.
Baix: Targeta comercial improvisada retallant paper pautat per a música. En el dors
es demana “alguna mostra per a camises en la qualitat popelín llistat”.





Una tècnica bastant habitual per aprofitar l'espai d'una targeta, consistia a
reescriure perpendicularment sobre l'escrit, encara que així la seva lectura
resultés més difícil.




   La no existència  de segells en una població permetia enviar la correspondència sense franquejar, però es solia exigir una autorització de l'ajuntament. En els quatre sobres següents (tres republicans de l'any 1938 i un nacional de l'any 1940) l'Ajuntament certifica la no existència de segells. El de dalt a l'esquerra està enviat a un pres tancat al Camp de Treball republicà de Cervera. A Catalunya, el SIM (Servei d'Investigació Militar) tenia sis Camps de Treball, on convivien religiosos, empresaris, falangistes, etc. amb membres del POUM i la CNT acusats de ser enemics de la República. 









   A partir de l'estiu de 1938 a la zona republicana començava a escassejar de tot i els soldats demanaven coses bàsiques, entre elles paper i tinta, a les organitzacions de socors.  







Paper facilitat als combatents per una organització femenina d'orientació comunista.






Tres fragments de cartes enviades a l'organització SIA, d'inspiració anarquista.




 Aquest paper-sobre il•lustrat, era dissenyat per a ser utilitzat pels combatents per escriure a les seves famílies,
però en aquest cas, mancant tot paper o sobre, va ser utilitzat en sentit invers.





En aquest sobre improvisat, el comissari d'una brigada republicana envia al poble d'un soldat mort,
els seus escassíssims “efectes” (certificat de vacunació, fotos familiars, segells de correus...).
Era el 20 de desembre de 1938 i l'exèrcit republicà, després de la derrota de la batalla de l'Ebre,
estava ja a prop del desastre final.
  


Capítol següent:
Tot canvia

Veure l'índex.