10. "Por el Imperio hacia Dios": Falange i Nacional-Catolicisme

   L'ideari del bàndol nacional, propagat de forma massiva i continuada, era una barreja de dos corrents bàsics: el falangisme-feixisme i el tradicionalisme-catolicisme. La iconografia adoptada pel conglomerat de forces revoltades, va ser bàsicament la de Falange Espanyola. El fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, després de ser afusellat per la República al novembre de 1936, va ser utilitzat com a símbol i màrtir del nou partit únic. Se’l va convertir en un mite. Era “El 'Ausente”. Al crit del seu nom es responia “Presente”. La seva imatge va estar present al costat de la del Caudillo i un crucifix, durant unes quantes dècades, en tots els centres oficials, aules, etc. Per descomptat també va aparèixer profusament en targetes patriòtiques i en segells, encara que en quantitat molt inferior a la imatge del Caudillo.

   L’Església Catòlica va beneir l'“Alzamiento” i li va donar el tractament de “Cruzada”. El general Kindelán en el comiat de l’aviació alemanya i italiana (maig 1939) va dir: “Lluitem contra el comunisme, la maçoneria internacional i els jueus, i els vàrem vèncer, amb l’ajuda de l'Altíssim i de la Mare de Déu..” A les postals patriòtiques veiem com el Sagrat Cor de Jesús, la Verge del Carme i Santa Bàrbara, il•luminaven i protegien al Caudillo. S’acceptava que el seu poder tenia origen diví. Va passar a ser “Caudillo de España por la gracia de Dios”.

   Ernesto Giménez Caballero deia el 1938 “La sonrisa de FRANCO tiene algo de manto de la Virgen tendido sobre los pecadores.”  La Mare de Déu era “Capitán General de Nuestros Ejércitos, Caudillo Divino que, desde el cielo, puede guiar los pasos del Caudillo terreno.” 

   

  La Verge més patriòtica era la Verge del Pilar, a la que se li van dedicar moltes targetes postals. Algunes explicaven el “tan meravellós com verídic assumpte” de “gran actualitat”, de la no explosió de tres bombes tirades per “un avió enemic de Déu” a l’agost de 1936. La que mostrem a continuació, “èxit de venda” ja al setembre de 1936, és la que utilitzava l’editor com a mostra publicitària.

   Els “vivas” a les Verges i a “Cristo Rey” adornen amb freqüència els sobres. Més sorprenents resulten els “vivas” a “Sant Francisco Solano” i a “La Manquita” (la Catedral de Màlaga).

   El llenguatge que caracteritzava al bàndol nacional estava impregnat de teatralitat i retòrica poètica. Pot valer com a exemple aquesta carta escrita el setembre de 1936, per un Tinent Coronel, per agrair un donatiu. Aquest Tinent Coronel va crear el "Batallón de Voluntarios de Córdoba", força de xoc que es va fer famosa per les seves caceres de “rojos” els primers mesos de la guerra (Aquesta carta està escrita el setembre de 1936)
.

   

Capítol següent:

L'ajut exterior

Veure l'índex.