15. Tot canvia

La guerra també deixa petjades a la correspondència comercial.

En aquest sobre veiem la petjada de la co.llectivització d'empreses.

Les presses i l'escassetat obliguen a aprofitar els sobres.

Un petit empresari es dirigeix al President del Parlament català per queixar-se amargament dels Comitès de Control.

Les tropes nacionals acaben d'entrar a Barcelona.

Quan els nacionals “alliberaven” una població, tot canviava ràpidament; els noms dels carrers, la propietat de les empreses i en alguns llocs, fins i tot la llengua. Però com hi havia escassetat de tot tipus de materials, calia aprofitar les targetes, els sobres comercials, els segells republicans, les estampilles, .. S'aprofita el sobre retocant-lo a mà per convertir el català en castellà (RECADERO).Es retoca l'estampilla per escriure a mà el nou nom del carrer.....

Moltes empreses, després de l'entrada dels Nacionals a la seva població, es feien imprimir paper, sobres
o targetes adaptats als nous temps. I les que no podien, hi afegien estampilles o inscripcions manuals.

El 1933 l'empresa barcelonina “La Española” utilitzava paper imprès adornat amb la bandera republicana.
A l'inici de la guerra es col.lectivitzà l'empresa i es van afegir les sigles “EC”  (Empresa Col.lectivitzada) al nom.
Quan les tropes de Franco van entrar a Barcelona, es va tornar a aprofitar el paper imprès, sobreposant la
nova bandera a la republicana i ratllant les sigles “EC”. 

Aquesta targeta sembla extreta d'un receptari de “Cómo escribir cartas comerciales en la Nueva España”. La seva estructura és arquetípica, fins i tot inclou la creueta pròpia del nacional-catolicisme imperant.

Eren temps d'entusiasme guerrer i algunes empreses es van adaptar ràpidament. Aquest és el dors del sobre d'una empresa de fusteria que fabricava fusells amb baioneta (simulats) per a la instrucció de nens i jovenets.

Aquests dos sobres amb finestra, pertanyents a empreses col.lectivitzades (EC) es van haver d'aprofitar desprrès

la dels nacionals. En el de l'esquerra el problema es resol ràpidament amb una simple estampilla amb S.A.

(Sociedad Anónima). En el de la dreta l'estampilla canvia tot el nom amb castellanització inclosa.

L'entrada dels nacionals va permetre a aquest empresari recuperar la seva fàbrica (E.C. ratllades i els eslògans de rigor) però al mateix temps va provocar la fugida a França del seu contramestre (febrer del 39). L'empresari escriu, al maig del “A. de la V.”, al camp de concentració de Barcarès (a la secció “Nacionalista”, on estaven els que volien tornar a Espanya) demanant que deixin tornar al seu contramestre per poder engegar la fàbrica “y así contribuir al resurgimiento de nuestra Patria”. Al seu retorn a Espanya, el contramestre va haver de passar per un camp de classificació i a l'octubre de 1940 se'l va classificar com a “INDIFERENTE al Glorioso Movimiento Nacional” malgrat que en aquesta carta l'empresari el qualifica com a “adicto al Glorioso Movimiento Nacional desde su inicio”.

El patriotisme (al menys econòmic) de l'industrial murcià que escriu aquesta carta dirigida als seus clients, no li fa

oblidar els deutes pendents: “saldo a mi favor”. Demana el seu pagament “con la mayor urgencia”, tot senyalant que
cinc dels seus fills eren "evadidos del infierno rojo al iniciarse el Movimiento Salvador de España” col.laborant a la
“Santa Causa” contra les “Hordas soviéticas”.

Capítol següent i últim:

Fonts del material gràfic

Veure l'índex.