6. Ja no rebré mai més els teus petons

   Durant la guerra civil es van produir, a més dels morts en combat, al voltant de 200000 afusellaments a les reraguardes (150000 en zona nacional i 50000 en zona republicana). I des del final de la guerra fins a 1944 se’n van produir entre 20000 i 60000 (no hi ha acord entre els estudiosos). Moltes víctimes d’aquesta matança van tenir l’oportunitat i l’ànim per enviar als seus èssers estimats cartes de comiat. Òbviament, aquestes cartes solen ser especialment dramàtiques i emotives. Sorpren la serenitat i la gran enteresa que acostumen a revelar, malgrat l'obvi patetisme de la situació. Els de més fermes conviccions, declaraven morir per “la Libertad Humana”, “el Comunismo”, “la República” etc, els del bando republicà  i “por Dios y por España” o similars els del bando nacional.

El més usual en els comiats dels afusellats en zona republicana, era fer referència
a les seves creences religioses. L'autor d'aquestes cartes de comiat, va ser
afusellat l'endemà al costat dels seus tres germans en el cementiri d'Albacete.
Pertanyien a una família d'empresaris molt catòlica. 

Aquests dos fragments són d'una carta d'un “comunista llibertari”, sindicalista de la CNT, que s'acomiada
de la seva companya i els seus dos fills a l'abril de1938 des de la presó d'Oviedo.

   A vegades aquestes cartes eren clandestines, i a vegades s’autoritzava escriure-les “en capella” després d’anunciar-los que serien afusellats poques hores després. Moltes d’aquestes doloroses cartes van ser destruïdes pels seus destinataris (solien ser els pares o esposes dels remitents). Moltes altres es van guardar en secret, no solament per la por generalitzada de la postguerra, sinó per no fomentar el rancor entre els descendents. Actualment, en morir els avis o pares, alguns descendents descobreixen, emocionats, aquests dolorosos comiats.

Fragments d'una carta d'un jove militant de la CNT

Pròxim capítol:

Segells i propaganda

 Veure l'índex