bandera

bandera
Castellano

dissabte, 29 d’octubre del 2011

4. Les targetes patriòtiques i el “Caudillo”

   Des del principi de la guerra s'anaven editant a la creixent zona nacional targetes postals il•lustrades amb imatges i eslògans. La imatge més habitual era l'efígie de Francisco Franco al costat d'eslògans del tipus ¡Viva Franco! o ¡Arriba España! que amb el temps es van convertir en els crits del ritual franquista. Aquestes targetes es coneixien com a targetes postals "patrióticas". A l'anvers tenien una petita il•lustració i espai per escriure els senyals del destinatari. El text anava al revers. La iniciativa de la seva edició era dels caps polític-militars locals, de les pròpies papereries i impremtes o fins i tot de les jerarquies eclesiàstiques. Algunes unitats militars, presons o hospitals, editaven les seves pròpies targetes postals. S'imprimien a totes les poblacions importants de la zona nacional. Només a Saragossa hi havia 12 empreses que comercialitzaven aquests tipus de targetes.

Existeix un gran nombre de models de targetes patriòtiques. Els models que mostren l’efígie de Franco són més de dos-cents.



També es van editar molts sobres "patrióticos", però en menor quantia ja que es gastava més paper (que escassejava)
i es dificultava la feina de la censura.

Fragment d'un catàleg de productes de papereria, de 1938.


   El terme “Caudillo” apareix en nombrosíssimes targetes i sobres, fins i tot en els primers mesos de la guerra. Amb freqüència forma part d’un dels eslògans més difosos en aquells moments, “Una Patria: España. Un Caudillo: Franco”, o alguna de les seves variants. A vegades se li afegia “Un Estado: Nacional-Sindicalista”. És similar al lema dels Carlins “Dios, Patria, Rey” que va ser utilitzat a la pràctica durant tota la guerra a les zones dominades pels Requetés, però al que se li va anar substituint el terme Rey per Franco.



   El remitent enviava un missatge escrit: el recordatori de l'amor a l'esposa i fills, la sol•licitud d'un aval o una comanda de 25 litres de lleixiu, però al suport emprat se li afegien altres missatges (desitjats o no pel remitent) col•laboradors de la propaganda oficial, en forma d'eslògans i efígies. Els noms més freqüents en aquests missatges addicionals eren Franco,Caudillo i España. Un eslògan molt habitual i apropiat al moment era “Saludo a Franco”, generalment associat al crit falangista “!Arriba España!”.






  Els primers anys de franquisme, el culte al Caudillo es començava a estendre a la seva família. No en va, la família era un dels pilars ideològics del franquisme.Es van editar diverses postals on Franco apareix amb la seva filla “Carmencita”. En una sèrie de postals de personatges titulada “Forjadores de Imperio” només apareixen dues persones no militars, el cardenal Gomá i Carmencita. Semblava l'inici d'una línia de propaganda, orientada a donar la imatge del “Pare de la Pàtria” com havia fet amb èxit Mussolini.


   Ernesto Giménez Caballero, cofundador de Falange, escrivia:
  "¡Oh, Franco, Caudillo nuestro, padre de España!
  ¡Adelante!
  ¡Atrás, canallas y sabandijas del mundo!"








                          Carmencita rebia moltíssimes cartes felicitant-li el sant o l’aniversari, demanant-li
                        que acceptés ser presidenta d’honor de confraries i festes. Aquest dors de sobre
                         pertany a una d’aquestes cartes.



                                   

                          












   Durant la guerra i en els primers anys de postguerra, es rebien al Quarter General del "Generalísimo" (a Burgos o Salamanca) enormes quantitats de cartes i postals. Bona part eren felicitacions i declaracions de lleialtat incondicional.. En dates emblemàtiques, se li enviaven a Franco centenars de milers de felicitacions. Es tractava d'una activitat tan organitzada que fins i tot es fabricaven targetes postals ad hoc, per a ser enviades pels nens de les escoles, els membres de Falange, etc.. 




   Cap a finals de la guerra, el general Franco rebia moltíssimes cartes des de l'estranger en les quals s'utilitzaven tot tipus de fórmules per dirigir-s'hi, algunes molt curioses.


Fins i tot després d’acabar la guerra, hi havia estrangers que no tenien clar que Franco havia fet
la guerra contra la República, com es podria deduir de dos d’aquests sobres, ja que l'anomenen
"President de la República".


Pròxim capítol:
Des de la presó

Veure l'índex