bandera

bandera
Castellano

dissabte, 29 d’octubre del 2011

3. Una connexió amb la vida

  La correspondència permetia al soldat mantenir connexió amb la vida. Per als soldats era tan important el rebre i escriure cartes, que les autoritats afavorien la correspondència amb noies joves que els mantinguessin alta la moral. Eren les “madrinas de guerra”, figura especialment popular a la zona nacional. La Falange va impulsar entre les militants la idea que es tractava d'un deure patriòtic. Les padrines escrivien llargues cartes amb paraules afectuoses i bon humor, en les quals els manifestaven la seva admiració i els hi asseguraven que estava molt a prop la victòria i el dia en què podrien trobar-se. Molts casos van acabar en festeig i fins i tot en noces.



 Es publicaven, en revistes i premsa, anuncis on soldats demanaven padrina. Era freqüent que un soldat tingués més d'una padrina alhora.

. En aquesta carta el soldat intenta aconseguir la padrina d'un company.

  A la zona republicana la figura de la padrina no estava tan estesa. Un milicià, sense possibilitat de comunicació amb la seva família, escrivia a les dones de les oficines de la SIA (organització d’orientació anarquista per al suport als combatents, orfes, etc.) una carta en la qual es llegeix “En la meva vida d’home lliure havia arribat a figurar-me que un dia podria implorar amb tan afany com ho faria ara, una caritat de consol [….] envejo la sort dels altres que reben i esperen correspondència amb interès indescriptible.”



  Les cartes dels soldats no sempre anaven dirigides a la família o els amics. Per exemple, a la zona nacional les bodegues Osborne n'eren destinatàries amb certa freqüència. Se'ls hi demanava un obsequi.. El 2003 es podia llegir al Magazine d' El Mundo, “Els negocis dels Osborne van rebre un gran impuls durant la Guerra Civil Espanyola. Les guerres, segons sembla, estimulen el consum de vi, en definitiva, el consum de vida”.

[…. ] encontrándonos en el frente desde el principio de la cruzada y haciendo tanto tiempo que no saboreamos el deleitoso vino “Moscatel” de su acreditada casa, es por lo que nos dirigimos a usted, confiando en su bondad y alto Patriotismo, lo cual lo viviremos agradecidos mandándonos un poco en que sea para no perder el nombre de la memoria, [..….]

Aquesta felicitació de Nadal (1938) d'un soldat al seu pare, sembla
estar en la línia….




“Hemos festejado la toma de Barcelona y  ¡esto es lo único que nos queda!”






Des del Madrid assetjat durament per les tropes franquistes (novembre de 1936) un madrileny escriu 
a un amic anglès i li diu, ple d'entusiasme, que “el Feixisme no entrarà a Madrid. 
Mig milió de proletaris estan disposats a morir abans que viure sota un règim feixista”.




Següent capítol:
Les targetes patriòtiques i el "Caudillo"


 Veure l'índex.