7. Segells i propaganda

   És interessant observar la temàtica dels segells que s’utilitzaven per al franqueig. Durant tot el segle XX, els segells de correus per al franqueig habitual de la correspondència, eren considerats un important mitjà de propaganda i per això els temes dels seus dissenys eren molt acuradament escollits pels governs .

   Els primers mesos de guerra, els nacionals no disposaven de mitjans per produir segells de correus en gran quantitat, ja que la FNMT ("Fábrica Nacional de Moneda y Timbre") i les principals impremtes estaven en zona republicana. Per això es van seguir utilitzant els segells republicans que hi havia emmagatzemats. Però aviat el nou règim va començar a editar els seus propis segells. Curiosament, els segells de correus amb l’efígie del Generalísimo Franco, no es van editar fins a començaments de 1939, encara que era la imatge omnipresent en postals i sobres des de finals de 1936, com es pot veure a moltes imatges dels diferents capítols d'aquest bloc.

Prova d'un disseny de segell, que no es va arribar a adoptar
per celebrar "l'alliberament" de Catalunya.

    A part de l’efígie de Franco, els motius més utilitzats a la zona nacional sortien de l'imaginari històric que el règim utilitzava com a referent: Isabel la Catòlica, el Cid Campeador i Ferran el Catòlic. La mística que la propaganda difonia a través de les imatges reproduïdes en centenars de milions d’exemplars, era l'aportada per Falange: Espanya Imperial, Unificació Nacional, Cabdillatge, Reconquesta i Espanya Catòlica.

   Els segells de correu utilitzats habitualment a la zona republicana eren els mateixos que es venien utilitzant des d’abans de començar la guerra. El tema més habitual era el dels personatges de la cultura i de la política com Jovellanos, Mariana Pineda, Pablo Iglesias, Concepción Arenal, Castelar, Blasco Ibañez, Salmerón o Ruiz Zorrilla.

   En molts dels sobres i targetes que mostrem en aquest bloc, apareixen també segells que no són de correus. A les dues zones va haver-hi moltes entitats (ajuntaments, partits, sindicats, organitzacions assistencials, etc.) que van editar segells amb la finalitat de recollir fons per afrontar les despeses que la guerra provocava i al mateix temps servir de propaganda. Se’ls sol conèixer com a segells benèfics, locals o vinyetes.





Durant els tres anys de guerra, entre ambdues zones es van editar milers de segells diferents d’aquest tipus. En general van aconseguir una gran difusió. Eren enganxats als sobres i postals acompanyant als segells de correus, però en alguns casos el seu ús va ser obligatori com a franqueig suplementari. Com els segells de correus escassejaven, sobretot en el front, es van adoptar solucions excepcionals, una va ser l’autorització, en ambdues zones, de l’ús de segells benèfics o locals en substitució del franqueig normal. Els interessats en el tema dels segells locals de la guerra poden consultar el “Catàleg de segells locals emesos durant la guerra civil espanyola: 1936-39”, ed. Sofima-Fesofi. Madrid 1995.

 

Exemples de segells locals i benèfics de la zona nacional.



Aquests sobres dels primers mesos, a la zona nacional, es van franquejar amb segells republicans però
afegint–hi segells de tipus benèfic, que en aquest cas són de propaganda falangista.
Dos d'aquests segells republicans estan “exorcitzats” amb una sobreimpressió patriòtica

   A continuació es mostren alguns exemples de segells locals, benèfics o vinyetes de la zona republicana.

Capítol següent:

Dos mil targetes


 Veure l'índex.