bandera

bandera
Castellano

divendres, 28 d’octubre del 2011

8. Dos mil targetes


   En cadascuna de les dues zones es van editar més de mil models de targetes postals. Moltes d’elles eren targetes il•lustrades (la il•lustració de les quals ocupa tot l’anvers) d’alta qualitat gràfica. Aquí en mostrem pocs exemples, nacionals i republicans, perquè ja són molt conegudes o són versions reduïdes de cartells molt coneguts.

Les targetes que utilitzaven els combatents des del front i des de les presons o hospitals, solien ser targetes més modestes. A l’anvers porten l’adreça de destinació i alguna il•lustració. A la zona nacional se solien utilitzar les “targetes patriòtiques” de les quals, en aquest bloc, ja n’hem vist i en veurem una abundant mostra. A la zona republicana s’utilitzaven les que es solien denominar “targetes de campanya”. Poques van ser les postals del tipus “patriòtiques” de certa qualitat gràfica editades a la zona nacional. Cal tenir en compte que des de l’inici de la guerra les principals indústries gràfiques van quedar a la zona republicana. La majoria de targetes “patriòtiques” i bastants de “campanya” eren dissenyades per no professionals, sense més criteri que l’adopció dels símbols de la propaganda habitual.
Aquestes dues targetes, una nacional i un altra republicana, pertanyen a sèries de certa qualitat destinades a ser
utilitzades pels combatents. Ambdues tenen el mateix tema, un tema dur que ja s'havia utilitzat freqüentment
en guerres anteriors. Observis la diferència, molt habitual entre les targetes d'ambdues zones, en el tractament
pre-imprès: Sr. Dn. a la nacional i Al a la republicana.


  Mostrem a continuació diversos exemples de targetes postals utilitzades a la zona republicana Una de les poques coses en les que coincidien les diverses organitzacions de la zona republicana (republicans, anarquistes, socialistes, comunistes,..) era la lluita contra l’enemic comú, el Feixisme. Per això el tema bàsic de la propaganda, era, a part de les qüestions purament bèl•liques, l’antifeixisme.






Malgrat l’omnipresència de la propaganda antifeixista es van editar moltes targetes sense emblemes ni eslògans ni imatges, com aquesta. Va ser la targeta més utilitzada per les milícies catalanes.




En el material republicà apareixen menys emblemes que en el nacional, sent un dels més freqüents precisament la creu gamada com a símbol del feixisme internacional al que calia “aixafar”..



  











   Algunes sèries de postals nacionals de qualitat gràfica, representen de forma lleugerament (o clarament) caricaturesca a les seves pròpies tropes.
  

Es pot trobar un catàleg molt ampli de postals de la guerra a “Les targetes postals de la guerra civil espanyola: 1936-1939” de R. Martí Morales, Ed.: Miquel A. Salvatella. Barcelona 2000.


Capítol següent:
Censura generalitzada

Veure l'índex.