bandera

bandera
Castellano

diumenge, 30 d’octubre de 2011

2. Escriure i rebre cartes: necessitat bàsica

 
Els textos que s’escrivien des del front, l’hospital o la presó, parlaven gairebé sempre del mateix; la salut, la necessitat de rebre cartes amb més freqüència, el fred, la petició de paquets amb menjar, roba, tabac, sabó,…. i expressaven l’esperança en què tot acabaria molt de pressa i es podria tornar a ser feliç. No es podia parlar de molt més, la censura militar vetllava perquè així fos. El moment més esperat del dia era el de l’arribada del correu. El rebre i escriure cartes o targetes, era una forma de mantenir la il·lusió i combatre la solitud i la por. Això ajudava a evitar la depressió o la desesperació. Per tant, ambdós bàndols intentaven que el sistema de correu entre els soldats i les seves famílies funcionés tan bé com fos possible malgrat les dificultats que les circumstàncies imposaven.



 
En esclatar la guerra molts joves s'enrolen voluntaris. Al poc temps d'estar en el front d'Aragó, el milicià
potser ja sent la solitud, el desemparament, la presència de la mort.. i escriu a la seva mare.   


Front d'Aragó. Agost de 1936. Foto de J. M. Pérez Molinos

 
Han transcorregut més de 70 anys des de la terrible batalla de l'Ebre
i encara s'hi troben cadàvers mig enterrats com el d'aquest soldat,
carregat de munició i amb un tinter. Foto: La trinxera, Corbera d’Ebre

 

  El fonamental era fer saber que s’estava viu i conèixer que els seus també ho estaven.. L'escriptura i recepció de cartes era una activitat tan important, necessària i quotidiana que fins i tot era motiu d’il•lustracions en les targetes postals i cartells, com es pot veure a continuació.
Esq:    Cartell animant a escriure als amics per defensar la “revolució”. També es va editar una targeta però substituint "revolució" per "república".
Dre:  Targeta postal facilitada als combatents d’una Brigada Mixta de l'Exercit Popular. El missatge bàsic ja venia escrit.



Esq:   Aquesta postal mostra un combatent falangista escrivint una carta, davant la fotografia d'un nen.
Dre:   A la il.lustració d'aquesta postal republicana, s'hi diu: "MADRE: Tu hijo lucha por una causa humana y digna. ¡Enorgullécete de él!"

   A Espanya l'analfabetisme absolut superava el 50%, per això no sorprèn trobar moltes cal.ligrafies i ortografies deficients. N'haguessin pogut ser moltes més, però era habitual el recórrer a algun company més lletrat per a escriure i llegir les cartes. Van ser molts els que van aprendre a escriure per poder comunicar-se amb la família. Va ser fonamental la feina dels grups d'alfabetització com per exemple les Milícies de la Cultura en el bàndol republicà.



Foto: M. Michaelis






  Des del front, quan les circumstàncies bèl•liques ho permetien, no era rar escriure una targeta cada dia i una carta o dues al mes. El volum de la correspondència generada per soldats i presos, les seves famílies, amistats, núvies i padrines de guerra, va ser enorme; centenars de milions de cartes o targetes en els tres anys de guerra. Al front d'Aragó, durant els primers mesos de la guerra, el correu de les milícies catalanes repartia diàriament unes 30000 targetes postals. 

Esq:   “Correu i premsa al front” : Quiosc de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. Foto d'autor desconegut
Dre:    Una estafeta militar al front de Madrid.  Foto d'Albero i Segovia

 La falta de comunicació postal entre les dues zones deixava incomunicats als membres de moltes famílies. Un cas típic era el de les famílies que quan va esclatar la guerra (juliol) tenien algun membre passant les vacances a una població que havia quedat a l'altra zona. Un altre cas típic és el dels refugiats, gent que fugia d'una zona a l'altra.

 
Esq:   La Creu Roja va organitzar un servei de correu especial per comunicar ambdues zones, via Ginebra, orientat
en principi a l'obtenció de notícies de presoners, però que de fet va ser utilitzat per moltes persones per
donar/reclamar senyals de vida a/de l'altra zona. Es feia per mitjà de targetes especials d'anada i tornada, de les
quals en veiem aquí un exemple; una senyora demana des de Sant Sebastià notícies de la seva germana a Madrid.
La germana respon al dors. 
Dre:   Fins i tot dins de la mateixa zona, el contacte postal entre persones podia ser difícil com veiem en aquest
sobre dirigit per un combatent falangista a un fugit de la zona republicana, del que suposava podria estar a
Sant Sebastià.





El remitent escriu al "Señor Alcalde de Vergara" per a comunicar-li que està a la presó tot esperant poder demostrar que va fugir de la “Zona Roja” i que, òbviament,  és afecte als rebel.lats contra la República, però necessita localitzar a la seva família perquè trobi algú que declari al seu favor.





 









Següent capítol:
Una connexió amb la vida


 Veure l'índex.


1 comentari:

Anonymous ha dit...

un blog fet amb sensibilitat i carinyo pels detalls d'un període tan difícl. felicitats